Ermita de l’Abellera

ATENCIÓ

Degut a la situació actual amb el Covid-19 ja no es deixa la clau per entrar al recinte de l’ermita de l’Abellera. Per visitar-la ho podreu fer en l’horari indicat a continuació.

JORNADA DE PORTES OBERTES DE L’ERMITA DE L’ABELLERA

Del 10 de Juliol al 30 de setembre

De divendres a diumenge l’ermita estarà oberta de 12:00h a 14:00h amb restriccions d’aforament. Preu accés 2€ pel manteniment de l’ermita.

L’horari pot patir alguna modificació.

Per a més informació podeu contactar amb l’oficina de turisme al 977 868 302.

COM ARRIBAR

Abans d’arribar a la cruïlla per entrar a la població (si es ve des de la Febró), a mà dreta hi ha un rètol indicatiu que avisa de la situació de l’ermita, que es troba a uns 2 km del nucli. També s’hi pot anar a peu pel camí vell que passa per les ermites de Sant Antoni i Sant Roc. Des de Prades s’ha de prendre la carretera T-704 en direcció a la Febró o Alcover i buscar aquest rètol i llavors queda al costat esquerre, a molt poca distància de la vila vermella.

INFORMACIÓ

L’ermita de l’Abellera possiblement data del 1570, tot i que se n’han fet moltes reformes posteriors. Té una disposició força estranya, ja que s’assenta en una cova que havia servit d’aixopluc. La cova forma part d’una cinglera que assoleix els 1.020 metres d’alçada. Aquesta situació fa que la vista que s’albira des de l’indret sigui extraordinària amb la vall del riu Brugent, els pobles de Capafonts i Farena al fons, el municipi de Mont-ral aturonat i, en darrer terme, la plana de l’Alt Camp i la serra del Montmell. Extensos boscos s’estenen per tot el paisatge, així com antics conreus de castanyers, avui abandonats.

Es diu que la imatge de la Mare de Déu de l’Abellera la va trobar un pastor a una alzina a la qual anava a buscar mel. El pastor, segons la llegenda, va endur-se la imatge dues vegades cap a casa i cada cop la marededéu retornava al seu lloc de descobriment. També es parla que va existir una ermita anterior a l’actual a on s’hauria retirat la reina Margarida de Prades. A l’ermita hi va viure, cap al 1484, fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica.

La façana del templet és força humil: un portal adovellat, dues finestres per banda i el campanar de doble espadanya en són els elements més destacats, realçats en uns murs acabats en la pedra vermellosa de la zona. L’edifici no existia el 1484; el 1570 es podria haver construït i el campanar es va aixecar possiblement el 1578. Potser corresponia a la primera ermita: la seva successora adquiriria l’aparença actual a partir de nombroses remodelacions afegides a través dels segles.

Disposa d’una sola nau de tretze metres de llarg per sis d’ample amb un cambrils. Per la seva banda, la marededéu data del 1940 i és una còpia fidel de la seva antecessora. El 12 d’agost de 1956 la imatge va ser coronada per l’arquebisbe de Tarragona. La corona és de l’orfebre Jaume Mercadé Queralt i consta de cinquanta abelles de plata amb la seva reina i també inclou l’escut de Prades. Això es deu al fet que a l’interior hi havia hagut uns ruscs d’abelles amb les seves corresponents bresques de mel. Per aquest motiu, la imatge és la patrona dels apicultors catalans actuals.

El Dilluns de Pasqua de Resurrecció i el 8 de setembre, dia de les Marededéus Trobades, hi acuden molts devots i visitants. Anys enrere els veïns de Prades hi solien anar en processó el diumenge després de Nadal.