{"id":2253,"date":"2018-05-31T20:10:07","date_gmt":"2018-05-31T19:10:07","guid":{"rendered":"https:\/\/prades.cat\/?page_id=2253"},"modified":"2018-05-31T20:10:07","modified_gmt":"2018-05-31T19:10:07","slug":"history","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/","title":{"rendered":"History"},"content":{"rendered":"

[vc_row css_animation=”” row_type=”row” use_row_as_full_screen_section=”no” type=”full_width” angled_section=”no” text_align=”left” background_image_as_pattern=”without_pattern” css=”.vc_custom_1496875695943{margin-bottom: 30px !important;}”][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

    \n
  1. SITUATION<\/a><\/li>\n
  2. HISTORY<\/a>\n
      \n
    1. Prades in Prehistory and in Classical Times<\/a><\/li>\n
    2. La dominaci\u00f3 musulmana<\/a><\/li>\n
    3. La conquesta cristiana<\/a><\/li>\n
    4. Prades en \u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia<\/a><\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n
    5. URBANISME DE PRADES<\/a><\/li>\n
    6. PERSONATGES<\/a>\n
        \n
      1. Margarida de Prades (1387-1430)<\/a><\/li>\n
      2. Bernat Bo\u00efl (1445-1505)<\/a><\/li>\n
      3. Mateu Fletxa, el Vell (1485-1553)<\/a><\/li>\n
      4. Mateu Fletxa, el Jove (1530-1604)<\/a><\/li>\n
      5. Beat Joan de Santa Marta (1578-1618)<\/a><\/li>\n
      6. Pere Balcells i Masgoret. El Nen de Prades (1855-1875)<\/a><\/li>\n
      7. Escriptors i artistes que van trobar la inspiraci\u00f3 a Prades<\/a><\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n

        1. SITUATION<\/h2>\n

        The town of Prades is situated on a plateau around 950 metres above sea level located in the centre of a mountain massif known as the Muntanyes de Prades. The massif belongs to the Catalan Prelitoral Range and is one of the largest mountain groups in the south of Catalonia. The NE-SW-facing municipality extends over 3,300 hectares and the highest point is the 1,203 metre Tossal de la Baltasana, a peak of major importance.<\/p>\n

        The Muntanyes de Prades stands between the county of Camp de Tarragona on the Mediterranean coast and the inland counties of Conca de Barber\u00e0 and Priorat. The special mountain characteristics and the height of the massif give it a unique climate which differs from the typical Mediterranean coastal climate and is clearly identified as a high mountain continental climate.<\/p>\n

        The location of Prades has traditionally meant the town has been somewhat isolated, reached with difficulty by winding roads from the neighbouring towns of Reus (Baix Camp) and L\u2019Espluga de Francol\u00ed (Conca de Barber\u00e0). This isolation and the difficulty of rapid communication with the county capital (Reus) led to serious economic stagnation throughout the 20th Century. This led to emigration to the cities of the coast, mainly Reus and Tarragona, which offered better employment opportunities.<\/p>\n

        The Prades economy currently depends on seasonal tourism which is the largest economic sector in the town. Agriculture, especially potatoes and hazelnuts, has decreased significantly in recent decades. Until the 19th century the area around Prades was mined heavily for lead and barite. There were also a number of pous de neu i gel (traditional cold storage and ice production wells) as well as livestock breeding and forestry.<\/p>\n

        2. HISTORY<\/h2>\n

        2.1 Prades des de la prehist\u00f2ria al final de l’antiguitat<\/h3>\n

        Les Muntanyes de Prades han estat des de la Prehist\u00f2ria una zona poblada, tal i com demostren les troballes tan de tallers de s\u00edlex de superf\u00edcie com els procedents de coves i incl\u00fas vestigis de pintures rupestres del anomenat Art Llevant\u00ed.<\/p>\n

        Al municipi de Prades es localitzen tallers de s\u00edlex a l’aire lliure a les Gritelles i al Pla de la Gu\u00e0rdia entre altres, que s’han relacionat amb establiments neol\u00edtics dedicats a l’agricultura i la ramaderia. Entre el Neol\u00edtic i l’Edat de Bronze daten la majoria d’aquest tipus de jaciments arqueol\u00f2gics, en bona part situats en abrics naturals existents en el relleu tri\u00e0sic del mass\u00eds muntany\u00f3s.<\/p>\n

        A uns mil metres del centre urb\u00e0 de Prades trobem la Cova del Cisterer, al barranc dels Bassots. Es tracta d’un dels conjunts neol\u00edtics m\u00e9s interessants del sud de Catalunya, on es van trobar diversos centenars de peces de s\u00edlex i quarsita, destacant ganivets de doble full, puntes, raspadores, buriles, percussors etc., junt amb fragments de gots de cer\u00e0mica de cocci\u00f3 reductora.<\/p>\n

        Als Segalassos trobem un altre jaciment neol\u00edtic i a l’ermita de l’Abellera, paratge de excepcional bellesa, tamb\u00e9 es van localitzar restes arqueol\u00f2giques d’aquest per\u00edode prehist\u00f2ric, aix\u00ed com a la vora de la cova del General.<\/p>\n

        Pel que fa a vestigis del Bronze Final \u2013 Primera Edat de Ferro s’han trobat restes de cer\u00e0mica acanalada al Coll de les Forquetes, associats a un fons de cabanya.<\/p>\n

        Les restes de \u00e8poca ib\u00e8rica i romana tenen els seus exponents en la partida dels Rossinyols, on s’han trobat monedes ib\u00e8riques del segle II junt amb peces de mol\u00ed i alguns fragments de cer\u00e0mica d’aquesta \u00e8poca. Segons referencies orals recollides per I. Planas, als Plans de Prades es van descobrir restes de cer\u00e0mica i mosaics d’\u00e8poca romana.<\/p>\n

        2.2 La dominaci\u00f3 musulmana<\/h3>\n

        La invasi\u00f3 musulmana de la Hispania visigoda va arribar a Catalunya entre els anys 713 i 714. En el cas del sud de Catalunya, la ciutat episcopal de Dertosa (Tortosa) va passar a mans musulmanes convertint-se en un dels centres pol\u00edtics i administratius de Catalunya junt amb Ilerda (Lleida).<\/p>\n

        Per desgr\u00e0cia els vestigis arqueol\u00f2gics d’aquest per\u00edode s\u00f3n molt poc coneguts. A prop de Vilanova de Prades, a principis de segle, es va descobrir una tomba que podria pert\u00e0nyer a un cementiri musulm\u00e0 i tenim const\u00e0ncia de restes d’habitats i tombes a la roca d’en Grinjol. Alguns top\u00f2nims propers a Prades, com els pobles de l’Albiol o la Mussara se suposen d’origen isl\u00e0mic i es probable que en aquella \u00e8poca, a l’indret que ara ocupa la poblaci\u00f3, hi hagu\u00e9s un petit establiment de tipus militar, una avan\u00e7ada de les defenses musulmanes.<\/p>\n

        2.3 La conquesta cristiana<\/h3>\n

        L’anomenada reconquesta, va ocupar les \u00faltimes terres del que \u00e9s actualment Catalunya a mitjans del segle XII. La pol\u00edtica expansionista del comte Ramon Berenguer IV el va portar a conquerir les ciutats musulmanes de Tortosa i Lleida, deixant entre elles una bossa per conquerir posteriorment, que no era altra que les Muntanyes de Prades.<\/p>\n

        Despr\u00e9s del la rendici\u00f3 de les ciutats musulmanes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), el mass\u00eds de les Muntanyes de Prades va quedar a\u00efllat de la resta de territoris de Al-\u00c0ndalus. La maniobra d’estenalles al voltant d’aquesta zona especialment abrupta i dif\u00edcil de conquerir tenia com a objectiu el seu a\u00efllament en vistes a la seva conquesta. La caiguda definitiva del castell \u00e0rab de Siurana, centre neur\u00e0lgic d’aquest territori, es va aconseguir entre 1153 i 1154 amb la intervenci\u00f3 de quatre exercits cristians dirigits pels nobles catalans Hug Pon\u00e7 i Ramon de Cervera que van entrar a Rojals, Farena i Capafonts al 1151. Bernat de Plegamans i Guillem de Claramunt pel coll de Batalla arriben al castell de l’Albiol i la Mussara. Pel sud, Guillem del Caganos entra a la zona pel coll d’Alforja i Bertran de Castellet expugna el domini musulm\u00e0 des del Priorat.<\/p>\n

        Un cop ven\u00e7uts els musulmans, foren deportats a terres de Lleida i de l’Ebre i es va iniciar la repoblaci\u00f3-colonitzaci\u00f3 de la zona, convertida en el marquesat de Siurana, pertanyent a Bertran de Castellet. Al 1159 el comte de Barcelona concedeix la carta de poblaci\u00f3 a Prades i sis anys despr\u00e9s a Siurana.<\/p>\n

        L’any 1163 el marquesat de Siurana passa a mans d’Albert de Castellvell i es divideix en dos nous dominis: Les Muntanyes de Prades, sota domini d’un batlle reial i la zona occidental que passa a denominar-se baronia de Castellvell.<\/p>\n

        Al 1213 es va iniciar una pugna entre els habitants de les Muntanyes de Prades i els del Camp de Tarragona que en aquells temps estaven sota domini del arquebisbat de Tarragona. Tenim const\u00e0ncia de la participaci\u00f3 de gent de Prades en les conquestes de Mallorca i Val\u00e8ncia en temps del rei Jaume I (1229 i 1238).<\/p>\n

        Al 1241 la baronia de Castellvell passa als Enten\u00e7a per contracte familiar, encara que Prades i la zona oriental de l’antic marquesat continua sota domini reial fins que el 1324 el rei Jaume II crea el comtat de Prades a favor del seu fill Ramon Berenguer.<\/p>\n

        El naixement del comtat respon a una estrat\u00e8gia per part reial de soscavar a la noblesa catalana part del poder i privilegis que tenia en aquell temps, per aix\u00ed debilitar-la al estar enfrontada a la casa reial.<\/p>\n

        Com a descendents directes del rei, els comtes de Prades detentaven la primera categoria entre la noblesa de Catalunya. Aix\u00f2 perdur\u00e0 un cop feta la permuta entre els dos germans Ramon Berenguer i Pere fins a la quarta generaci\u00f3. Llavors, per falta de descendents mascles, heret\u00e0 el comptat una dona, Joana Gon\u00e7alva Ximenis d\u2019Aren\u00f3s, la qual, pel fet del seu matrimoni amb Joan Ramon Folch II de Cardona, entronc\u00e0 amb aquesta poderosa fam\u00edlia. M\u00e9s tard el seu fill, Joan Ramon Folch III, entre els seus t\u00edtols, pos\u00e0 en primer lloc el comtat de Cardona perqu\u00e8 l\u2019havia rebut per l\u00ednia paterna. El nom de Prades qued\u00e0, doncs, en lloc secundari i amb m\u00e9s motiu encara quan els Cardona-Prades acabaren enlla\u00e7ant amb la dinastia dels Medinaceli.<\/p>\n

        Cal recordar Margarida de Prades, germana de l\u2019esmentada Joana Gon\u00e7alva, que es cas\u00e0 amb el rei Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0. Ella era una noia jove i el rei un home envellit. El fill que desitjaven no vingu\u00e9 i Margarida fou l\u2019\u00faltima reina de la casa de Barcelona. Despr\u00e9s segu\u00ed el comprom\u00eds de Casp, i s\u2019entronitz\u00e0 una dinastia forastera i la hist\u00f2ria de Catalunya ja no fou la mateixa.<\/p>\n

        2.4 Prades en \u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia<\/h3>\n

        Les Muntanyes de Prades durant els segles XVI i XVII van estar afectades pel bandolerisme, igual que altres zones rurals de Catalunya, cosa que va provocar la formaci\u00f3 d’una germandat contra els bandolers a mitjans del segle XVI.<\/p>\n

        L’any 1569 el duc de Cardona va sol\u00b7licitar al comtat de Prades un total de 300 homes per fer front al bandolerisme, per\u00f2 no es va aconseguir la seva eradicaci\u00f3, de manera que l’any 1605 el batlle reial va organitzar una altra germandat.<\/p>\n

        Tamb\u00e9 es va creure necessari sol\u00b7licitar l’ajuda de l’abat de Poblet i el prior d’Escala Dei i es van fer gu\u00e0rdies a camins, castells i portals. Bona part dels bandolers eren realment moriscos que es van amagar a les Muntanyes de Prades despr\u00e9s del decret d’expulsi\u00f3 de Felip III.<\/p>\n

        Durant la Guerra dels Segadors, el comtat de Prades fou un centre de suport de les tropes franco-catalanes. Despr\u00e9s de l’assetjament de Prades per les tropes realistes, es va manar enderrocar les muralles.<\/p>\n

        Al 1663 Caterina, filla de Llu\u00eds Ramon Folch de Cardona, es va casa amb Juan Francisco de la Cerda, primog\u00e8nit del duc de Medinaceli. Els nous senyors van tenir aquestes terres fins la desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal, encara que a finals del segle XIX encara reclamaven alguns drets i cobraments.<\/p>\n

        Sembla ser que durant la Guerra de Successi\u00f3 el castell de Prades es trobava arru\u00efnat, segons es despr\u00e8n d’una noticia de 1718. Al llarg d’aquest segle la poblaci\u00f3 fou perdent paulatinament el seu paper de centre comarcal.<\/p>\n

        Al llarg del segle XIX Prades fou escenari de diferents episodis de les guerres carlistes. En la primera guerra fou incendiat en 1837, cosa que torna a succeir al 1874 durant la segona guerra. De la tercera, queda la mem\u00f2ria d’un cap carlista, el Nen de Prades, Pere Balcells Masgoret.<\/p>\n

        3. URBANISME DE PRADES<\/h2>\n

        No seria d’estranyar que el nucli de Prades tingues el seu origen en un castell musulm\u00e0 del qual ara no es coneixen vestigis. El m\u00e0xim desenvolupament de la poblaci\u00f3 fou entre els segles XIII i XIV, sent un nucli de agitada vida econ\u00f2mica com ho demostra l’exist\u00e8ncia de mercat pel cap baix des del 1200 i la celebraci\u00f3 de fins a quatre fires de ramaderia anuals. Sens dubte Prades, en ser capital de batllia i despr\u00e9s del comtat, era un important punt econ\u00f2mic.<\/p>\n

        El nucli hist\u00f2ric de Prades es defineix una planta casi triangular que mostra el seu origen medieval. Aquesta estructura urbana vindria donada per un costat per una distribuci\u00f3 regular de l’espai urb\u00e0 en illes de cases de planta regular, quadrades i rectangulars i la seva organitzaci\u00f3 sobre la base d’un gran espai lliure, la pla\u00e7a major i uns eixos viaris directament relacionats amb els portals d’acc\u00e9s a l’interior de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

        A l’extrem oest, justament al punt m\u00e9s alt de Prades, es troba l’espai antigament ocupat pel castell-palau comtal. La seva estructura avui per avui es pr\u00e0cticament desconeguda. Queden encara les restes de la cap\u00e7alera i la nau de l’esgl\u00e9sia d’estil rom\u00e0nic, la seva construcci\u00f3 data d’entre els segles XII i XIII. Cap a l’oest es situarien les construccions palatines, amb una estructura urbana semblant al castell de Falset, posterior seu del comtat: esgl\u00e9sia amb contacte amb la poblaci\u00f3, doncs s’utilitza com a temple parroquial i als seus peus, la sala del palau. Es de destacar, com succeeix tamb\u00e9 a Falset, que el costat nord del conjunt, s’utilitza com a muralla de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

        A l’est de la poblaci\u00f3, i tamb\u00e9 utilitzada com a cap\u00e7alera a la muralla, es troba l’esgl\u00e9sia parroquial i el cementiri, al seu costat una imponent pla\u00e7a major, ampli espai actualment porticat. La situaci\u00f3 d’aquest temple, separat del nucli originari de la zona del castell, ens indica un creixement baix medieval al voltant d’un nou espai, la posterior pla\u00e7a Major, destinat a la celebraci\u00f3 de fires i mercats. Aquesta activitat econ\u00f2mica aniria acompanyada de la urbanitzaci\u00f3 de la zona, com la creaci\u00f3 d’un barri o raval, amb equipaments com poden ser l’esgl\u00e9sia. S’ha de destacar que al seu costat s’obre un portal de la muralla.<\/p>\n

        Un tercer punt d’inter\u00e8s \u00e9s el portal del Planet del Pont, que salva el barranc de la Font d’en Grau amb un pont, que indica un creixement urb\u00e0 fins aquesta zona, donat que \u00e9s una de les sortides de la poblaci\u00f3 en direcci\u00f3 al nord. Se suposa que hi hauria quatre portals oberts a la muralla: el de l’esgl\u00e9sia, el del peu del pont, un altre al castell, desaparegut i un quart al sud.<\/p>\n

        En quant a la construcci\u00f3 de les muralles de Prades, es conjectura que es tracta d’una edificaci\u00f3 datada a la baixa edat mitjana, potser relacionada amb el naixement del comtat de Prades al 1324, encara que les obres es van allargar al menys fins el segle XV, com es despr\u00e8n d’una ordre reial de Mart\u00ed I en la que s’autoritzava el gravamen del pa, vi i carn durant quatre anys m\u00e9s per obtenir fons per les obres. Els vestigis que han arribat fins a l’actualitat mostren una important construcci\u00f3 de carreus amb torres de planta rectangular o quadrada i portals com el de l’esgl\u00e9sia. La zona de muralla de llevant es la millor conservada i ha estat restaurada. Al sud de la muralla queden poques restes, potser degut als desperfectes ocasionats per la Guerra dels Segadors al segle XVII.<\/p>\n

        Podr\u00edem diferenciar dues grans zones urbanes, en la primera, al voltant del castell i punt de refer\u00e8ncia m\u00e9s alt, se situa el primitiu nucli feudal associat a aquesta edificaci\u00f3 militar. Les illes de cases s\u00f3n m\u00e9s aviat allargades i amb una distribuci\u00f3 amb parcel\u00b7les tamb\u00e9 allargades. La segona zona est\u00e0 situada al voltant de la pla\u00e7a, amb una distribuci\u00f3 en illes molt m\u00e9s grans i unes parcel\u00b7les igualment m\u00e9s grans i menys allargades. El tra\u00e7at de les vies de comunicaci\u00f3, i per tant l’enlla\u00e7 amb el dos portals de la muralla, comporta la urbanitzaci\u00f3 associada a aquests passos, com s\u00f3n els carrers de Sant Antoni, Nou del Pont i el carrer Major.<\/p>\n

        La declaraci\u00f3 de la vila de Prades com a B\u00e9 Cultural d’Inter\u00e8s Nacional (BCIN) amb la categoria de conjunt hist\u00f2ric (Resoluci\u00f3 de 12 de febrer de 1993, DOGC n\u00fam. 1732, de 14.4.1993), ha aportat una eina legal b\u00e0sica per la protecci\u00f3 d’aquesta poblaci\u00f3. La catalogaci\u00f3 d’edificis i la delimitaci\u00f3 de l’entorn de protecci\u00f3 s’han convertit en elements a tenir en compte amb vistes a futures intervencions tant de tipus urban\u00edstic com patrimonial. Les restes del Castell de Prades (s. XII) i el Portal Fortificat (s. XIV-XV) tamb\u00e9 gaudeixen de la catalogaci\u00f3 (BCIN).<\/p>\n

        Aquest nucli es conegut tamb\u00e9 com la Vila Vermella, perqu\u00e8 molts dels seus edificis han estat constru\u00efts amb pedra d\u2019aquest color, originaria de la zona.<\/p>\n

        Malgrat la import\u00e0ncia del conjunt de Prades, s’ha de tenir en compte que la actual fisonomia de les construccions de la poblaci\u00f3 \u00e9s del segle XIX, doncs fou cremada dues vegades durant les guerres carlines. Aix\u00ed s\u00f3n pocs els edificis de clara \u00e8poca medieval o moderna, encara que conserven vestigis, com arcs a l’interior d’altres. L’estructura urbana s\u00ed que respon als or\u00edgens medievals de la poblaci\u00f3 i la seva evoluci\u00f3 al llarg dels segles.<\/p>\n

        4. PERSONATGES<\/h2>\n
        \"\"<\/a>

        Matrimoni Margarida Prades<\/p><\/div>\n

        4.1 Margarida de Prades (1387-1430)<\/h3>\n

        Reina de Catalunya i Arag\u00f3, segona muller del rei Mart\u00ed l’Hum\u00e0, filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era besn\u00e9ta del rei Jaume II. S’educ\u00e0 a la cort de la reina Maria de Luna, on resid\u00ed almenys des de 1399. En plantejar-se el problema de la successi\u00f3, Mart\u00ed l’Hum\u00e0 la prefer\u00ed a Cec\u00edlia d’Arag\u00f3, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi cas\u00e0 el 17 de setembre de 1409, amb la benedicci\u00f3 del papa Benet XIII. Rest\u00e0 v\u00eddua pocs mesos despr\u00e9s sense haver aconseguit la desitjada descend\u00e8ncia. La joventut de Margarida de Prades i la seva formosor f\u00edsica i moral que ens han ponderat amb termes encomi\u00e0stics, gaireb\u00e9 hiperb\u00f2lics, escriptors que la conegueren personalment, ben acompanyades per un esperit conreat i una intel\u00b7lig\u00e8ncia alada, convertiren la reina v\u00eddua de Mart\u00ed l’Hum\u00e0 en el motiu d’una veritable cort d’amor i d’honor, esdevenint el centre i l’\u00e0rbitre de juntes liter\u00e0ries que, a desgrat de com ens han arribat de fragment\u00e0ries les refer\u00e8ncies, hom endevina de not\u00f2ria qualitat per les persones que la prestigiaren amb la seva categoria.<\/p>\n

        \ufffc<\/p>\n

        El 1415 contragu\u00e9 un nou matrimoni can\u00f2nic, per\u00f2 secret, per tal de no perdre la dignitat de la reina i les rendes corresponents amb Joan de Vilaregut i \u00c1lvarez de Haro, del qual tingu\u00e9 un fill el 1416, Joan Jeroni Vilaregut. Vers el 1420 potser perqu\u00e8 aix\u00f2 es divulg\u00e0, es retir\u00e0 amb el seu marit al monestir de Valldonzella, on rest\u00e0 de nou v\u00eddua; el 1428 profess\u00e0 com a monja al mateix monestir, que regia la seva tia Constan\u00e7a de Prades. De Valldonzella, Margarida va passar al monestir de Bernardes de Bonrep\u00f2s, a l’alt Priorat, prop de la Cartoixa de Scala-Dei, del qual fou abadessa a partir de 1428. All\u00ed mor\u00ed Margarida, essent abadessa, havent atorgat testament davant del notari de Barcelona Antoni Vinyes, a la vila de Prades, el dia 10 de gener de 1430. Les restes de Margarida foren enterrats a Bonrep\u00f2s, i m\u00e9s tard traslladats a Santes Creus.<\/p>\n

        Font: Margarida de Prades \u2013 Eufemi\u00e0 Fort i Gogul<\/p>\n

        Llibre de Prades-Torrell de Reus i Ignasi Planas<\/p>\n

        \"\"<\/a>

        Bernat Bo\u00efl<\/p><\/div>\n

        4.2 Bernat Bo\u00efl (1445-1505)<\/h3>\n

        Era aragon\u00e8s, nat a Tarassona el 1445. En la hist\u00f2ria el trobem diplom\u00e0tic i eclesi\u00e0stic, secretari de Ferran el Cat\u00f2lic de la Corona d’Arag\u00f3. Es f\u00e9u ermit\u00e0 de Montserrat (1481) i fou superior dels ermitans (1482). Fet m\u00ednim de l’orde de Francesc de Paula (1491), introdu\u00ed aquest orde a la Corona d’Arag\u00f3. A petici\u00f3 del rei, fou nomenat primer vicari apost\u00f2lic de les \u00cdndies Orientals (1493) i acompany\u00e0 Colom en el seu segon viatge a Am\u00e8rica.<\/p>\n

        Bo\u00efl cercava aixopluc a les Muntanyes de Prades (1484) on m\u00e9s tard seria edificada l’ermita actual de l’Abellera (segle XVI). Havia abandonat Montserrat perqu\u00e8 les deserts de Prades i el Montsant s’adien al seu temperament de contemplatiu i on volia fundar una comunitat amb la protecci\u00f3 del comte de Prades, per\u00f2 la provid\u00e8ncia l’havia escollit per a majors destins i abandon\u00e0 aquell refugi, on fou bastida l’actual ermita.<\/p>\n

        Del relleu de B. Bo\u00efl n’hi ha la const\u00e0ncia doncs figura a la Galeria de Catalans Il\u00b7lustres de l’Ajuntament de Barcelona. Al peu del monument de Colom hi est\u00e0 plasmat junt a un ind\u00edgena tot el qual significa el lligam de l’\u00e8poca que tingu\u00e9 l’il\u00b7lustre personatge.<\/p>\n

        Al pati de l’ermita de Prades hi ha una l\u00e0pida commemorativa del seu pas. Despr\u00e9s d’uns anys de retorn d’Am\u00e8rica per a donar compte de la seva missi\u00f3 als reis cat\u00f2lics, va retirar-se al Monestir de Sant Miquel de Cuix\u00e0, essent nomenat abat perpetu. Mor\u00ed l’any 1505\/7.<\/p>\n

        Font: Llibre de Prades-Torrell de Reus i Ignasi Planas<\/p>\n

        4.3 Mateu Fletxa, el Vell (1485-1553)<\/h3>\n

        Nasqu\u00e9 a Prades el 1485. Compositor memorable del renaixement musical a Catalunya. La m\u00fasica anava aparellada al luxe de les cerim\u00f2nies de la reialesa, tenint conseq\u00fc\u00e8ncies agreujades pel fet que la noblesa no va exercir el mecenatge. Els m\u00fasics es veien obligats a emigrar a altres terres i els que no ho feien es trobaven amb dificultats per al conreu de la m\u00fasica profana. Tot aix\u00f2 succeeix durant el renaixement, quan la m\u00fasica fa uns progressos fonamentals, allunyant-se del m\u00f3n medieval per entrar definitivament en la mentalitat moderna: la polifonia agafa el doble vessant prof\u00e0 i religi\u00f3s, arribant a dues conquestes essencials: l’harmonia i la tonalitat; apareix el concepte d’autor individual. Llavors es poden esmentar aquestes figures Mateu Fletxa el Vell, creador de l’ensalada i obres a veus de car\u00e0cter popular. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i els anys 1544-1548 fou mestre de les infantes Maria i Joana filles de l’Emperador Carles V. Alguns indicis fan pensar que despr\u00e9s es va traslladar a Val\u00e8ncia, on va assumir la direcci\u00f3 de la Capella del Duc de Calabria. De fet al menys tres de les seves obres apareixen vinculades a l’esmentada Capella (Cancionero del Duque de Calabria, tamb\u00e9 conegut com Cancionero de Uppsala).<\/p>\n

        \"\"<\/a>

        Les Ensaladas<\/p><\/div>\n

        En acabar el seu mestratge a la Cort espanyola entr\u00e0 al Monestir de Poblet on acab\u00e0 els seus dies als 72 anys el 1553. Les Ensaladas van ser recopilades i publicades a Praga el 1588 pel seu nebot Mateu Fletxa el Jove. De les onze que va composar nom\u00e9s sis (El Jubilate, La Bomba, La Negrina, La Guerra, El Fuego i La Justa) ens han arribat complertes. Les Ensaladas s\u00f3n unes composicions en part semblants a les mascherate dels italians, per\u00f2 amb la finalitat especial de cantar el naixement de Jesucrist. S\u00f3n escrites amb un gran humor i amb fina ironia, emprant una mena de textos, llenguatges i dialectes. En la Negrina es pot observar que \u00e9s emprat el castell\u00e0, el llat\u00ed, el catal\u00e0, el gallec i un llenguatge estrany en el qual s’hi troben reminisc\u00e8ncies de la parla dels gitanos, barrejat amb una mena de dilecte andal\u00fas o parlar amanerat dels negres.<\/p>\n

        Fletxa a desgrat de passar temps en oblit, avui capelles polif\u00f2niques l’han posat en el seu repertori, aix\u00ed com l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0, i avui \u00e9s notable el seu reviscolament.<\/p>\n

        Font: Llibre de Prades-Torrell de Reus i Ignasi Planas<\/p>\n

        4.4 Mateu Fletxa, el Jove (1530-1604)<\/h3>\n

        Nascut a Prades el 1530. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Compositor. Format a la Cort castellana, prop del seu oncle i del successor d’aquest Bartolom\u00e9 de Escubero. Actu\u00e0 com ajudant de capella de les infantes Maria i Joana. Abandon\u00e0 la Cort el 1558, ingressant a l’orde carmelit\u00e0 a Val\u00e8ncia. Resideix a It\u00e0lia. El 1564 era capell\u00e0 de l’emperadriu Maria, muller de Maximili\u00e0 II; l’emperador Rodolf II li premi\u00e0 els seus serveis al seu pare nomenant-lo abat de Thianny (Plattensse, Hongria). El 1551 consta per darrera vegada entre els membres de la capella imperial. Els anys 1570-1586 f\u00e9u un viatge a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica amb el fi de reclutar cantors per a la capella imperial. La major part d’obres seves foren editades a Ven\u00e8cia i Praga, destacant-se diverses obres de m\u00fasica polif\u00f2nica. La darrera col\u00b7lecci\u00f3 cont\u00e9 vuit ensalades de Fletxa el Vell, i tres de pr\u00f2pies. El seu nom i prestigi acreixent el fan destacar en aquell pa\u00eds tan lluny\u00e0 de la vila de Prades. Deix\u00e0 una part de les seves obres manuscrites.<\/p>\n

        Felip II el nomena el 1599 abat de l’Abadia benedictina de La Portella (Solson\u00e8s) fundada el segle X, la qual va anar decaient durant el segle XII restant un claustre i l’esgl\u00e9sia del s. XI, on Fletxa acab\u00e0 els seus dies el 1604.<\/p>\n

        Font: Llibre de Prades-Torrell de Reus i Ignasi Planas<\/p>\n

        \"\"<\/a>

        Goigs de Beat Joan de Santa Marta<\/p><\/div>\n

        4.5 Beat Joan de Santa Marta (1578-1618)<\/h3>\n

        A la vila de Prades de l’Arquebisbat de Tarragona, nasqu\u00e9 el beat Joan el 1578, i als vuit anys va ser adm\u00e8s a l’escolania del temple del Pilar de Saragossa, vestint l’h\u00e0bit francisc\u00e0 de la prov\u00edncia dita de Sant Jaume, el 1607. Pass\u00e0 al Jap\u00f3 el mateix any. Va aprendre amb perfecci\u00f3 la llengua del pa\u00eds, escrivint alguns tractats per a refutar el errors dels gentils; fervor\u00f3s predicador de l’evangeli, despr\u00e9s de sofrir pres\u00f3, fou degollat per la fe a Meaco, el dia 16 d’agost. Pius IX el beatific\u00e0 el 7 de juliol de 1867.<\/p>\n

        Font: Llibre de Prades-Torrell de Reus i Ignasi Planas.<\/p>\n

        \"\"<\/a>

        Llibre de Robert Vallverd\u00fa sobre ‘El nen de Prades’<\/p><\/div>\n

        4.6 Pere Balcells i Masgoret. El Nen de Prades (1855-1875)<\/h3>\n

        La proclamaci\u00f3 d\u2019Alfons XII, fill d\u2019Isabel II, com a rei d\u2019Espanya tingu\u00e9 efectes negatius per a la causa carlina. El Carlisme ja no combat els poders sorgits de la revoluci\u00f3, com eren la Monarquia amadeista i la Rep\u00fablica. Per\u00f2 alguns voluntaris decidiren continuar la lluita i resistir l\u2019enemic, m\u00e9s per disciplina que per convicci\u00f3 de vict\u00f2ria.<\/p>\n

        \u00c9s precisament en aquesta \u00faltima etapa on hem d\u2019ubicar el personatge de Pere Balcells i Masgoret, m\u00e9s conegut com El Nen de Prades, per la seva curta edat, que actu\u00e0 per les terres del Baix Camp i Priorat, principalment. La fam\u00edlia de Pere Balcells Masgoret provenia de la Granadella. Vivien a Prades i es dedicaven a fer de pastors i a treballar a jornal per a altres.<\/p>\n

        En Pere, als 17 anys va decidir allistar-se a la causa carlina, i malgrat la seva joventut i analfabetisme, va arribar a capitanejar una important partida d\u2019homes, i fins i tot, a despla\u00e7ar a d\u2019altres caps.<\/p>\n

        El seu nom comen\u00e7a a sentir-se amb molta insist\u00e8ncia durant el per\u00edode de juliol de 1874 fins a l\u2019abril de 1875. Durant aquests mesos les activitats guerrilleres del Nen es produeixen per tot el Camp de Tarragona. Actuava fonamentalment pels pobles de la muntanya: Prades, Albarca, Cornudella, Poboleda, Capafonts, La Febr\u00f3, Alforja, Les Borges, l\u2019Aleixar, Vilaplana, Maspujols, Reus… Els seus enemics el van arribar a anomenar tamb\u00e9 el \u201cPastor de Prades\u201d o el \u201cTigre del Priorat\u201d.<\/p>\n

        Era molt actiu. Normalment actuava pel seu compte, per\u00f2 quan la for\u00e7a carlista havia de fer una acci\u00f3 important s\u2019ajuntava amb altres partides com les de Grau de la Morera, Massagu\u00e9, Alemany, Mas d\u2019en Mestre, Moore o Tristany. Tots aquests capitostos coneixien el territori per on es movien, cosa que els resultava vital a l\u2019hora de buscar amagatalls i deslliurar-se de l\u2019ex\u00e8rcit liberal, m\u00e9s nombr\u00f3s i millor equipat. Va acabar la seva curta vida, amb motiu d\u2019una bala que va rebre en una topada amb les forces contraries a Xerta, el 21 d\u2019abril de 1875. (\u00c8lia Maix\u00e9 Sope\u00f1a)<\/p>\n

        4.7 Escriptors i artistes que van trobar la inspiraci\u00f3 a Prades<\/h3>\n

        Diversos artistes i escriptors han trobat la inspiraci\u00f3 en aquestes contrades, tot seguit en relacionem els m\u00e9s destacats:<\/p>\n

        Joan Mir\u00f3: \u201cPrades, el poble\u201d (1917) Nova York The Salomon R. Guggenheim Foundation<\/p>\n

        \u201cCarrer de Prades\u201d (1917) Col\u00b7lecci\u00f3 particular<\/p>\n

        Guerau Mutg\u00e9: \u201cPrades i l\u2019Abellera\u201d<\/p>\n

        J.V. Foix: \u201cSi jo fos marxant a Prades\u201d<\/p>\n

        Josep Aladern: \u201cL\u2019Ermita de l\u2019Abellera\u201d<\/p>\n

        Ramon Muntanyola: \u201cVila Vermella\u201d<\/p>\n

        Melcior Font: \u201cEls Goigs de la Mare de Deu de l\u2019Abellera\u201d<\/p>\n

        Joan Perucho: \u201cIncredulitats i devocions\u201d<\/p>\n

        Antoni Rovira i Virgili: \u201cTeatre de la natura. Teatre de la ciutat\u201d<\/p>\n

         <\/p>\n

        NOTA<\/strong>:<\/p>\n

        Dades extretes de la seg\u00fcent relaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica:<\/p>\n

        Ramon Amig\u00f3<\/strong>, Noms de lloc i de persona del terme de Prades<\/em> (Reus-Prades, \u00a0Associaci\u00f3 d’Estudis Reusencs-Ajuntament de Prades, 1985).<\/p>\n

        Ramon Amig\u00f3<\/strong>, El Tr\u00e0fic amb el fred, al camp de Tarragona: segles XVI-XIX <\/em>(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).<\/p>\n

        Antoni Jord\u00e0 Fern\u00e1ndez<\/strong>, Guia de Prades<\/em> (Tarragona: Diputaci\u00f3 de Tarragona, 2014).<\/p>\n

        Eduard Juncosa Bonet<\/strong>, Carta de poblaci\u00f3 de Prades<\/em> (Prades: Ajuntament de Prades, \u00a02009).<\/p>\n

        Ignasi Planas de Mart\u00ed<\/strong>, Les Muntanyes de Prades: un model d\u2019ordenaci\u00f3 d\u2019\u00e0rees marginals<\/em> (Valls: Institut d\u2019Estudis Vallencs, 1988).<\/p>\n

        Josep M. Planas Pujol<\/strong>, Vila Vermella. Relats d\u2019hivern: carboners, ca\u00e7adors, tofonaires <\/em>(Reus: Pragma, 2005).<\/p>\n

        Salvador Torrell Eul\u00e0lia [Torrell de Reus]- Ignasi Planas de Mart\u00ed,<\/strong> Llibre de Prades<\/em> (Prades: Ajuntament de Prades, 1982).[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/section>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        [vc_row css_animation=”” row_type=”row” use_row_as_full_screen_section=”no” type=”full_width” angled_section=”no” text_align=”left” background_image_as_pattern=”without_pattern” css=”.vc_custom_1496875695943{margin-bottom: 30px !important;}”][vc_column][vc_column_text] SITUATION HISTORY Prades in Prehistory and in Classical Times La dominaci\u00f3 musulmana La conquesta cristiana Prades en \u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia URBANISME DE PRADES PERSONATGES Margarida de Prades (1387-1430) Bernat Bo\u00efl (1445-1505) Mateu Fletxa,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"acf":[],"yoast_head":"\nHistory - Prades<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"History - Prades\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"[vc_row css_animation=”” row_type=”row” use_row_as_full_screen_section=”no” type=”full_width” angled_section=”no” text_align=”left” background_image_as_pattern=”without_pattern” css=”.vc_custom_1496875695943{margin-bottom: 30px !important;}”][vc_column][vc_column_text] SITUATION HISTORY Prades in Prehistory and in Classical Times La dominaci\u00f3 musulmana La conquesta cristiana Prades en \u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia URBANISME DE PRADES PERSONATGES Margarida de Prades (1387-1430) Bernat Bo\u00efl (1445-1505) Mateu Fletxa,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Prades\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"24 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/\",\"url\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/\",\"name\":\"History - Prades\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg\",\"datePublished\":\"2018-05-31T19:10:07+00:00\",\"dateModified\":\"2018-05-31T19:10:07+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"History\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/#website\",\"url\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/\",\"name\":\"Prades\",\"description\":\"Web de l'Ajuntament de Prades\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/prades.cat\/en\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"en-US\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"History - Prades","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"History - Prades","og_description":"[vc_row css_animation=”” row_type=”row” use_row_as_full_screen_section=”no” type=”full_width” angled_section=”no” text_align=”left” background_image_as_pattern=”without_pattern” css=”.vc_custom_1496875695943{margin-bottom: 30px !important;}”][vc_column][vc_column_text] SITUATION HISTORY Prades in Prehistory and in Classical Times La dominaci\u00f3 musulmana La conquesta cristiana Prades en \u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia URBANISME DE PRADES PERSONATGES Margarida de Prades (1387-1430) Bernat Bo\u00efl (1445-1505) Mateu Fletxa,...","og_url":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/","og_site_name":"Prades","og_image":[{"url":"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Est. reading time":"24 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/","url":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/","name":"History - Prades","isPartOf":{"@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg","datePublished":"2018-05-31T19:10:07+00:00","dateModified":"2018-05-31T19:10:07+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/prades.cat\/en\/history\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#primaryimage","url":"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg","contentUrl":"https:\/\/prades.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Matrimoni-Margarida-Prades.jpeg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/history\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/prades.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"History"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/prades.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/prades.cat\/en\/","name":"Prades","description":"Web de l'Ajuntament de Prades","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/prades.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"en-US"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2253"}],"collection":[{"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2253"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2254,"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2253\/revisions\/2254"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/prades.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}